Com un cable no n'hi ha (ni n'hi haurà)
Com a pèrits enginyers informàtics i de telecomunicació, força vegades hem intervingut en casos judicials relacionats amb la WiFi. La major part de les vegades ho han motivat qüestions de seguretat.
La xarxa cablejada té l' avantatge de:
- Ser immune a les interferències: si s'encén la llum de connexió, tot OK. No hi ha problemes ni amb canals ni amb interferències, ni obstacles ni altres "misteris".
- Poder dotar de major velocitat la comunicació (fins a 1 Gb/s en 1000BT).
- Estimular l' accés físic a la nostra xarxa. Encara que es pugui accedir a través del router o altres mitjans, a WiFi l'accés físic a la nostra xarxa i comunicacions està protegit només per l'encriptació.
Per tot això, el cable hauria de ser sempre la primera opció en una oficina.
No obstant això, a casa un cablejat pot ser costós i/o anti-estètic i a totes les oficines se sol combinar el WiFi amb la xarxa cablejada, per poder donar servei a dispositius portàtils.
Usar Wifi de Última tecnologia
El Wifi està basat en l'estandard IEEE 802.11 que disposa de les variants B, G i N, que són les que principalment farem servir a casa:
- 802.11B: 11 Mb/s a 2,4 GHz. Es va incorporar l' any 1999 i va ser el primer estàndard estès.
- 802.11G: 54 Mb/s a 2,4GHz. Es va incorporar l' any 2003.
- 802.11N: 300 Mb/s a 2,4GHz / 5 GHz. Es va incorporar l' any 2004.
Existeixen altres moltes variants (per a les lletres intermèdies) que tenen altres usos en dispositius mòbils, especials, etc.
L' abast que té un punt d' accés wifi depèn de la potència dels transmissors i de les antenes que s' emprin. Per a un hardare "standard" (antenes omnidireccionals sense amplificació addicional) es pot aconseguir un abast d'uns 150-300m. No és convenient planificar un abast més gran al necessari, ja que això suposa un risc de seguretat i pot generar interferències.
Emplaçar correctament el transmissor
Si és possible, el transmissor ha de:
- (Si és possible). Estar col·locat a la part central de la zona a cobrir. En això assumim que es fan servir antenes omnidireccionals (els típics "palitos").
- Quedar a la vista: Ja sabem que no és gaire bonic, però per a una cobertura òptima l'antena ha de quedar descoberta. Evitar tancar el transmissor en armaris o zones molt arraconades per parets a la casa.
- Ull als metalls: Les superfícies metàl·liques reflecteixen les ones electromagnètiques i impedeixen la seva propagació. La carcassa d'un ordinador o algun altre aparell o mobiliari metàl·lic poden degradar la nostra transmissió.
Evitar les interferències
Escollir el canal correcte. El procediment més usual sol ser "prova i error", i canviar el canal de transmissió sol ser el primer que es prova quan s'observa un mal rendiment al WiFi.
Ull als veïns. Poden estar interferint el nostre canal. Per escollir el canal correcte es poden trobar consells aquí.
Preocupar-se de la seguretat
Tot i que no relacionat amb la "cobertura" en si, si el veí ens roba l'ample de banda vam perdre qualitat de servei.
Alguns consells de seguretat els podeu trobar en aquest article.
Instal·lar repetidors
En el cas que l'espai sigui tan gran que no es pugui donar cobertura amb un únic punt d'accés, quedin zones mortes, diversos pisos o es tingui qualsevol problemàtica relacionada amb la manca de potència del senyal, podem instal·lar repetidors. Aquests es comercialitzen, però per a casa, es pot valorar la possibilitat d'usar un router antic com a repetidor (configurant-lo adequadament).
